La ressenya és un text que presenta informació i valoració crítica de llibres, articles, treballs... per la qual cosa esdevé un document clau en la comunicació científica. A més, però, en l’àmbit estrictament acadèmic, la ressenya és, a la pràctica, una eina d’aprenentatge i avaluació.
Les ressenyes solen perseguir tres objectius fonamentals: comprendre el text, analitzar-lo en profunditat i valorar la importància de l’obra.
Hi ha tres aspectes clau que cal que tinguem en compte si volem que la nostra sigui una ressenya eficaç: saber seleccionar la informació rellevant, tenir capacitat per interessar el lector i tractar una obra d’actualitat.
I per seleccionar bé la informació rellevant hem de ser capaços de fer una bona lectura tècnica de l’obra, lectura que ens permet desenvolupar les nostres habilitats analítiques. Evidentment, aquest tipus de lectura requereix temps i dedicació.
L’estructura de la ressenya consta de dos grans apartats: la fitxa tècnica, amb la descripció formal de l’obra, i el cos de la ressenya, que ha d’incloure la contextualització de l’autor i el text, el resum de l’obra i el comentari.
El primer que hem de tenir en compte en parlar del llenguatge i de la redacció que hem d’utilitzar en una ressenya, és que si volem aconseguir credibilitat als ulls del lector, hem de mantenir una actitud distanciada i analítica respecte de l’obra que analitzem, cosa que aconseguirem amb un registre lingüístic formal i un lèxic precís i objectiu.
Una darrera revisió crítica del que hem escrit ens permetrà acabar de perfilar la nostra ressenya. És important que en comprovem aspectes com l’adequació, la rellevància i la pertinència de la informació, i aspectes discursius, és a dir, els que fan referència a la coherència i cohesió textuals i a la claredat i precisió de què tant parlem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada